LA COSTA AMPLA, UN PAISATGE ENIGMÀTIC

Updated: Mar 24

La geologia de les vinyes de Castell d'Encus: capítol 1


Hem parlat diverses vegades de la importància del sòl a la vinya i de com les diferents qualitats que tenen els terrenys deixen una empremta al raïm que després reconeixerem en el vi. Per aquest motiu, aprofitant els estudis realitzats pel Dr. Joan Rosell, encetem al blog una sèrie d’entrades sobre la geologia de Castell d’Encus que us permetran conèixer millor on estem i per què vam escollir aquest indret tan especial per al nostre projecte. Comencem avui amb la primera d’aquestes entrades, centrada en la Costa Ampla, que és la serra damunt la qual trobem les vinyes d’Encus.


La Costa Ampla, un paisatge enigmàtic

La geologia del substrat de les vinyes és un dels elements que condicionen les característiques del vi que se’n deriva. Des de l’inici del plantejament d’una vinya, tenir un coneixement adequat de la composició del subsòl permet escollir les varietats més adequades pel bon desenvolupament dels ceps i obtenir així un raïm de qualitat.

Les vinyes de Castell d’Encus s’emplacen sobre la Costa Ampla, una serra formada per roques de finals de l’Era Mesozoica, de més de 70 milions d’anys d’antiguitat. Aquestes roques, que avui les trobem inclinades cap al sud-oest i a més 900 m sobre el nivell del mar, originalment es van dipositar en un mar tropical encerclat per relleus elevats a nord, sud i est i que s’obria en forma de badia cada cop més profunda cap a l’oest. Què ha passat? Com pot ser que en aquestes roques, dipositades originalment en el mar, avui hi arrelin les vinyes del Castell d’Encus situades a més de 900 m sobre el nivell del mar?

Abans de respondre a aquestes preguntes anem a la torre de vigia del Castilló d’Encús i observem què ens mostra el paisatge actual. Quan ens situem en aquest punt descobrim als nostres peus unes roques sorrenques, aspres al tacte, i inclinades cap el sud-oest que conformen tota la Costa Ampla i on hi arrelen alzineres i garrics fins al punt on intercepten el barranc de Serós. En aquest punt aquestes roques s’endinsen en el subsòl sota unes roques de tonalitats vermelloses sobre les que s’emplaça la població de Talarn i no tornen a aparèixer a la superfície fins a l’obaga del Montsec. Allà les trobem inclinades cap al nord, com es pot observar molt clarament quan travessem el Congost de Terradets. A aquestes roques els geòlegs les anomenen els gresos d’Areny i són testimoni de sediments dipositats al final de l’Era Mesozoica en un sistema deltaic que ocupava gran part de la Conca de Tremp. És en aquestes roques que els monjos de l'orde dels Hospitalers de Sant Joan van esculpir els cups de pedra per fermentar el vi amb tècniques ancestrals que avui s’han recuperat per l’elaboració dels vins de Castell d'Encus. Però en aquest substrat no es cultiven els ceps, ja que són roques massa dures pel cultiu de la vinya.


Mirant de nou la Costa Ampla amb ulls de geòleg, veiem com la travessen un seguit de barrancs afluents del de Serós que amb el pas dels anys han anat erosionant aquests gresos. La zona de l'antic poble de Castilló d'Encús està situada a la conca de recepció d’una xarxa d’aquests barrancs. L’erosió d’aquests barrancs ha anat desenterrant i descobrint les roques subjacents. Aquestes presenten materials més tous constituïts d’argiles amb alguns nivells de gresos i que originalment es van dipositar en el fons del mar fruit de corrents de terbolesa submarins. Es tracta de roques de tonalitats gris blavoses que quan entren en contacte amb l’atmosfera s'oxiden i donen lloc a sòls de tons ocres o groguencs com els de les vinyes. És en aquests materials més tous, i per tant més adients pel cultiu, que avui hi ha les vinyes de Castell d’Encus.

De nou aquí ens ve al cap la pregunta anterior. Com unes roques originalment dipositades en el fons marí, avui les trobem a més de 900 m d’alçada? Per entendre com s’ha donat aquest fenomen haurem de viatjar al passat i introduir la teoria de la tectònica de plaques, que explica la formació dels Pirineus i la Costa Ampla.

Us convidem a que ens acompanyeu al passat, quan els Pirineus eren un mar tropical...

0 views0 comments